NÚRIA GRAS FERRÉ

Tocarà despedir aquest 2009, ple d'experiències i de fotografía, amb una expo. A Cagliari, Sardegna.

Gracies als que heu estat a prop meu, de cos i de pensament, en els petits grans moments que han marcat el meu bagatge fotogràfic.

Gràcies a Luca Pagliari, que ha fet la traducció del català a l'italià, al Giovanni Coda, curador d'aquesta expo, al Pol Úbeda autor dels disseny i la cartelleria, i al meu marit i mestre, Manel Úbeda, per tantes i tantes coses...

Baixamar. Uno sguardo differente

Per me, fotografare è innanzitutto un esercizio di introspezione costante.

Fotografare. Sempre verso l'interno, in qualsiasi momento, con qualsiasi apparecchio, addirittura senza macchina fotografica.

Queste immagini sono nate al caldo dell'estate, nel luogo dove ho vissuto 33 anni della mia vita, un piccolo quartiere di pescatori di un paese della costa.

Questo lavoro è uno sguardo rivolto a quel ridotto e pittoresco microclima di sabbia e di sale. Un posto dove la vita era dura e austera e nel quale, ora, le persone di un tempo condividono lo scenario con l'andirivieni ludico dei villeggianti.

La mia sfida è stata quella di confondermi con i turisti che si abbronzavano. Mi sono anche avventurata a scoprire angoli nascosti, saltando furtivamente i muri delle terrazze. Ho fotografato con il mio pennello di luce e di tempo, creando scene che non sono mai esistite. Trenta secondi compressi in un foglio di carta sensibile chiusa in un frigorifero portatile, il mio improvvisato apparato fotografico.

Nessuno poteva immaginare che una ragazza in bikini, seduta su un frigorifero da camping rosso, stesse facendo qualcosa di diverso che prendere il sole. Neppure poteva immaginare che quel vecchio frigorofero, in realtà, era una trappola per la luce, un occhio infinito che registrava tutto e accumulava il tempo.

Questa è l'origine di questa piccola serie: un gioco d'estate e un atto di resistenza alla fotografia casuale, una ricreazione dei miei propri sogni, trasformati in "cartoline del nulla". 

BaixaMar, una Altra Mirada

Fotografiar és, per a mi, per sobre de tot un exercici de constant introspección. Fotografiar sempre, cap endins, a tothora, en qualsevol moment, amb qualsevol aparell i, fins i tot, sense càmera fotogràfica.

Aquestes imatges van néixer sota el calor de l'estiu, en un lloc on vaig passar 33 anys de la meva vida, un petit barri de pescadors en un poble de costa.

Aquest treball és la meva mirada sobre aquest petit i pintoresc microclima de sorra i de sal. Un lloc on la vida va ser dura i austera, i on la gent d'abans compartien escenari amb el lúdic anar i venir dels estiuejants.

La meva coartada va ser confondre'm entre els banyistes. També em vaig aventurar a descobrir racons amagats, saltant furtivamente els murs dels terrats.

Vaig fotografiar amb el meu pinzell de llum i temps, dibuixant escenas que mai no han existit. Trenta segons comprimits en un full de paper fotogràfic tancat dins d'una nevera de camping, la meva improvisada càmera fotogràfica.

Ningú podia imaginar que una noia en biquini, que seia damunt d'una nevera de camping vermella, fes altra cosa que prendre el sol. Tampoc s'imaginaven que aquella vella nevera era, de fet, una trampa de llum, un ull infinit que ho enregistrava tot i que sobrescribía el temps.

Aquest va ser l'origen de la petita sèrie, un joc d'estiu que és, alhora, un acte de resistència envers la fotografia casual, una recreació dels meus somnis esdevinguts postals del no res.